AQUÍ TENIU LA PORTADA: BEN AVIAT ARRIBA LA PUBLICACIÓ

UN HECHO INSÓLITO

Al salir del trabajo, Albert empieza a buscar en sus bolsillos el paquete de tabaco. Siempre le inquietaba ese momento en que tenía que registrar todos los lugares posibles donde lo podía haber dejado.  Alguna vez se les había pasado por la cabeza que aquella mala costumbre de dejar el paquete siempre en un lugar distinto era como una trampa que se hacía a sí mismo, como si una parte de él le quisiera poner difícil el suministro de nicotina. Finalmente encontró el paquete en uno  de los bolsillos interiores de la chaqueta y sacó un cigarrillo con impaciencia, como si su cuerpo sintiera el hambre de ese humo y reclamara un equilibrio perdido que sólo podía encontrar de ese modo. La primera inspiración lo reconfortó como si se hubiera quitado de los pies unos zapatos dos tallas más pequeños, unos zapatos que no sabía porqué se había puesto pero que retornaban a sus pies después de cada calada.

 

Cuando Albert llegó a casa aquella tarde se encontró con un hecho insólito que rompió la rutina de sus días. Encontró un paquete en el buzón muy enigmático. En el remitente sólo aparecía el nombre de una mujer: Ariadna. Después de rastrear unos segundos en su recuerdo, no conseguía imaginar quién podía ser la persona que le dirigía el paquete. Por un momento pensó que debía ser una campaña publicitaria para vender algo. Cuando llegó a casa, se decidió a abrir el paquete para descubrir de qué iba el asunto.

 

Lo que se encontró le sorprendió más aún. Se trataba de un libro. En la portada aparecía el siguiente título: “Mitos griegos para dejar de fumar”. Alberto se quedó desconcertado. ¿De qué iba todo aquello? ¿Quién le había enviado el paquete? ¿Qué relación tenían los mitos griegos con dejar el tabaco? Durante los últimos tiempos, se había planteado más de un vez dejar el tabaco, pero su fracaso en los últimos intentos lo mantenía alejado de hacer ningún nuevo intento. ¿Por qué le había llegado aquel libro en aquel momento?

 

La inquietud que le generaba aquel hecho insólito le llevó de nuevo a encender un cigarrillo, como si esperase encontrar en medio de aquel humo la serenidad para examinar la situación. Aquella era su manera de conjurar todas las incertidumbres. Tenía delante suyo el libro y se debatía entre la curiosidad por lo que podían esconder sus páginas y un cierto sentimiento de recelo hacia aquel invitado forastero. En aquel momento, le vino a la cabeza una imagen de la película Mátrix. Pensaba en el protagonista, Neo, delante del ofrecimiento de Morfeo de las dos pastillas. ¿Cuál se tomaría él: la azul, la roja? Recordaba aquello que decía Morfeo: “Si te tomas la roja te quedas en  el País de las Maravillas y te enseño cómo de profundo es el hoyo”. ¿Realmente quería traspasar aquel umbral? ¿Si seguía adelante, dónde le podría llevar aquella pastilla roja?

 

Comenzó a hojear el libro con prudencia, como si alguna cosa le dijera que al empezar a leer aquella primera página nada volvería a ser igual. Pronto se vió sumergido en un universo ancestral, como si en aquellas páginas hubiera una puerta que lo conducía muy lejos de allí y a la vez muy cerca de sí mismo, como si entrara en un sueño que lo llevara a despertar.  ¿A dónde le llevaría el agujero de la madriguera?

EL MENJADETOTISME : el criteri de no tenir criteri

Darrerament, m’han arribat vàries experiències que em porten a escriure avui aquesta entrada. 

 D’una banda he tingut contacte amb algunes persones que m’han explicat com després d’acudir al metge per una malaltia metabòlica (ex. Diabetis 2, colesterol,...) han rebut la següent indicació: “pots menjar de tot , però amb moderació ”. Quan m’ho han explicat, la següent pregunta m’ha sortit de dintre al moment: “Però que vol dir menjar tot? No t’han explicat res més?”. I  la resposta que he rebut no ha anat més enllà d’una expressió de circumstàncies. 

D’altra banda, vàrem anar a portar als nostre fill gran a la pediatra per la revisió dels quatre anys i ens vam passar un qüestionari sobre aspectes varis de la seva salut. Us intento transcriure la conversa:

 

-Doctora: El vostre fill fa una alimentació normal?

-Què vol dir normal? Això depèn com es miri, no?

-Doctora: Que si menja de tot o bé fa alguna alimentació diferent: vegetarià o alguna cosa d’aquestes.

-Es pot dir que menja de tot, si fa o no fa (era una mitja veritat, perquè només pren llet de vaca en els iogurts, però vaig pensar que no era el moment d’obrir un debat).

 

Entenc que són només anècdotes i algú podria aportar experiències viscudes en un sentit molt diferent, però si que les trobo molt il·lustratives.

El que trobo en comú d’aquestes dues anècdotes és que apunten a un corrent de pensament en matèria de nutrició que podríem anomenar “menjadetotisme”.

 

El menjadetotisme  portaria implícits varis elements:

 

-Atribueix un valor positiu al “menjar de tot” sense entrar en cap altra consideració.

-No sembla especificar mai que inclou, sinó només que no rebutja res. Podria incloure elements molt variats com ara: un ampolla de 2 litres de coca-cola al dia, iogurts caducats, una caixa de donuts, escarbats siberians, formigues dissecades,... 

-Posa sota sospita aquells plantejaments nutricionals que fan algun tipus d’exclusió: veganisme, vegetarianisme,  no consum de llet de vaca, dieta sense gluten ... 

-Crea un tipus de consell mèdic que no genera “controvèrsia” , alhora que encomana al “sentit comú” les decisions sobre la pròpia alimentació.  

-Com a criteri, sembla cercar més aviat un ajust al que és “normal” (en la campana de Gauss), que no pas una valoració individualitzada.  

-En alguns casos neutralitza el valor que podrien tenir certs canvis en l’estil de vida i encomana al pacient exclusivament a la sort de la teràpia farmacològica (ex. Diabetis 2). El situa en una actitud de passivitat.

 

A partir, d’aquests elements, se’m plantegen moltes preguntes: Què significa menjar de tot? Recomanar menjar de tot és sempre el millor consell? Menjar de tot és sempre millor que no pas restringir i limitar alguns aliments que es valorin com a negatius per la pròpia salut? Menjar de tot és la garantia d’estar seguint una bona alimentació? Realment podem pensar que la pròpia visió sobre que significa menjar de tot és igual que la que poden tenir la resta de persones? Quin efecte pot tenir en una persona amb problema de tipus metabòlic delegar la seva salut només en l’efecte d’una medicació?

 

No es pot negar que el “menjadetotisme” té un gran efecte tranquil·litzador, perquè en l’àmbit imprecís que dibuixa, som molts els que ens hi podríem sentir acollits, sense haver de fer-nos massa preguntes ni endinsar-nos en la selva mediàtica del món de la nutrició. Si sortim d’aquest “menjadetotisme” potser entrarem en contacte en tot un món d’estudis, contra-estudis i criteris dispars que abunden en el camp de la nutrició. En les xarxes socials hi trobem una coexistència de: pseudo-veritats institucionalitzades, exageracions del món alternatiu, creadors interessats d’opinió, contra-informacions finançades, estudis de qualitat, experts solvents,....   Tots aquests elements generen una espècie de nebulosa i empatx informatiu, que fàcilment ens retorna al “menjadetotisme” normalitzador.

 

L’objectiu d’aquest article no seria tant, plantejar unes orientacions en matèria de nutrició que superin el mejadetotisme. Més aviat, crec que la construcció d’un criteri personal d’aquestes qüestions demana fer un esforç important per a documentar-se i destriar el gra de la palla. En un món en que ja no són bon refugi els gurus, ni el guardians de les veritats institucionals, no és gens fàcil construir aquest criteri.

 

Dit això, recordeu aquell acudit de l’Eugenio del pagès que cuidava el seus porcs?

Li pregunten al pagès: 

-¿Oiga, usted que les da de comer a los cerdos?

-Contesta el pagès : Yo les doy todo lo que sobra en casa, porque siempre se lo comen todo.

-Mire yo soy inspector de sanidad, y esto que hace no és correcto des del punto de vista sanitario. Así que le pondremos una multa de 100.000 pesetas.

-Al dia següent un altra persona li pregunta: ¿Escuche usted que les da de comer a sus cerdos?

-Contesta: Mire, yo les pongo lo mejor que tengo en casa. Un poco de caviar, unes anchoas de la Escala,...

-Pues, lo siento mucho, pero yo soy inspector de Unicef y con el hambre que pasa la gente en el mundo, esto que hace es indecente. Así que le pondremos una multa de 200.000 ptas.

-Al dia següent una tercera pesona li pregunta:

-Y usted que les da de comer a sus cerdos?

I contesta: pues mire yo les doy cien pesetas y que se compren lo que quieran.

 

Doncs això mateix. Tenir criteri no és gens fàcil. I vosaltres mengeu de tot?

 

 

 

SALUT A LA JUNGLA URBANA: capítol 1

És freqüent que aquells que hem crescut en una ciutat sentim certa enveja d’aquells que viuen als pobles. Sovint valorem el seu major contacte amb la natura, el seu  accés més proper a aliments de qualitat i un estil de vida sense urgències ni ritmes frenètics.

Aquells que hem  crescut a ciutat alguna vegada (o moltes) hem sentit la crida de la vida del poble. Això passa després d’un cap de setmana o de les vacances d’estiu en un poble de costa o de muntanya. Són aquells moments en que sentim el contrast i mirem a la nostra manera d’habitar les ciutats amb certa recança, com si no en acabés de convèncer aquesta immersió en els ritmes accelerats, les aglomeracions, la contaminació, el soroll,...

Per això, aquests diferents articles d’aquest cicle sobre “Salut a la Jungla urbana” estan pensats pels urbanites i tenen com a objectiu posar en valor els espais de salut quotidians que podem trobar en aquesta jungla. Sovint són espais que ens passen desapercebuts, però que poden funcionar com a petits oasis, com a indrets on poden cercar una manera de viure que ens faci sentir millor amb la nostra salut i afavorir la nostra qualitat de vida.

OASI 1: LA PLATJA

“El mar. El mar encanta, el mar mata, conmueve, asusta, también hace reir, a veces desaparece, de vez en cuando se disfraza de lago, o bien construye tempestades, devora naves, regala riquezas, no da respuestas, es sabio, es dulce, es potente, es imprevisible. Pero, sobre todo, el mar llama. Lo descubrirás, Elisewin. Es lo único que hace, en el fondo: llamar. No se detiene nunca, te entra dentro, se te echa encima, es a ti a quien quiere. Puedes disimular, no te sirve de nada. Seguirá llamándote”

ALESSANDRO BARICCO, Océano Mar.

Unes de les avantatges de viure a Barcelona, és la nostra platja banyada per immens mar Mediterrani que agita les seves onades a la nostra costa.

Aquesta platja més enllà de ser un espai d’oci dels estius dels barcelonins i els molts turistes que ens visiten, és també un espai de salut inesgotable.

Sovint, quan vaig a la platja a banyar-me o fer esport, recordo la novel·la d’Alessandro Baricco d’Oceà, on un seguit de personatges, cadascú a la seva manera, viuen una relació especial i molt intensa amb el mar.

En aquest espai són molts els que hi cerquen la salut en múltiples formes. Uns s’hi acosten corrents pel passeig o inclús per la sorra de la platja. D’altres es poden veure fent un bany de sol en totes les èpoques es de l’any. Els de més enllà, jeuen a la sorra i mediten mentre senten el so de les onades. Inclús, podríem parlar d’aquells que es banyen a l’aigua tant sigui agost com gener.

Com veieu, el mar, se’ns presenta amb les seves infinites possibilitats com a espai de salut. Podem pensar en aquests personatges que comentàvem abans i posar en valor allò que fan. Podem fer una mirada a aquests personatges com a cercadors d’oasis en la jungla urbana.

En primer lloc, podríem pensar en aquells que s’acosten a la platja per relaxar-se mentre miren el mar i escolten el so de les onades. És interessant parlar de com ens embolcalla  el so hipnòtic de les onades. Seria un dels sons que podríem ubicar en la gamma de l’anomenat “soroll blanc”. Aquest tipus de so també el podem trobar en varis mitjans: en un assecador del cabell, un aspirador, la campana extractora de la cuina,... Són sons molt emprats per a calmar al bebès i podrien tenir relació amb les experiències auditives del fetus en l’espai intrauterí. Si cerqueu al you tube “soroll blanc” de seguia hi trobareu una multitud d’exemples. Sigui com sigui, si la vostra manera d’acostar-vos a la platja és de tipus meditatiu, de ben segur que hi trobareu un bon ambient per a relaxar-vos i acompanyar el fluir del pensament.

En segon, lloc podríem parlar d’aquells que fan banys de sol, alguns en totes les èpoques de l’any. És molt important poder tenir diàriament una exposició de la nostra pell al sol, especialment en les èpoques en que les hores de sol són més escasses. Un dels motius el trobaríem , en el fet que aquest contacte és molt important per a que el nostre cos pugui sintetitzar la vitamina D, que al seu torn té un paper essencial per a la fixació del calci dels nostres óssos. Es calcula que faria falta un nivell d’exposició d’uns 15 min al dia aprox., però això pot variar en funció de característiques individuals com la pigmentació de la pell (si es fosca, es donarà un major necessitat d’exposició).

També és interessant destacar la pràctica dels banys de sol en relació a l’anomenada cura atmosfèrica. Han estat varis els terapeutes naturistes que al llarg de la història han incorporat aquesta pràctica : Arnold Rikli (1823-1906), Erdman L.E Felke (1856-1926), Sebastián Kneipp (1821-1897). Aquest tipus de cura consisteix en exposar-se a l’aire amb la menor quantitat de roba possible i fer una sèries d’exercicis aeròbics, durant períodes de 5 a 30 min i en contacte amb el medi natural. Els efectes que es cerquen amb aquesta cura són l’enfortiment del sistema immune i la tonificació del sistema nerviós i la funció cardio-respiratòria.

Podríem continuar caminant en aquesta platja que ens estem imaginant i podríem trobar un altra manera d’acostar-s’hi. Aquesta manera la veiem en aquelles persones que tenen l’hàbit de submergir-se al mar durant totes les èpoques de l’any. Podem acostar-nos  aquesta pràctica observant vàries de les sensacions que acompanyen aquesta experiència : el cos surant sobre l’aigua salada que ens fa sentir ingràvids, els sentits que s’aguditzen en sentir la fredor de l’aigua, el cor que s’accelera per fer circular la sang per l’organisme, la respiració que es torna més profunda,...

En primer lloc és interessant destacar l’important valor de l’aigua de mar com a agent de salut. En una entrada anterior del blog, ja vaig parlar del plasma de Quinton i sobre el valor terapèutic del mar a partir del seu equilibri de minerals. Si ens referim al banys al mar, podem destacar la manera en com podem incorporar alguns d’aquests minerals a través del contacte amb la pell, com és el cas del Iode (important pel funcionament de la tiroides). A més, també és molt efectiva l’aigua de mar com a cicatritzant i per  millorar molts problemes de la pell.

Si a més, hi afegim el factor temperatura, hi afegim una altre factor terapèutic. Hi ha referències històriques que relaten com els espartans tenien el costum de submergir-se en aigua freda després d’haver fet exercici, ja que consideràvem que aquesta pràctica els enfortia i els preparava per a la batalla. També trobem a pràctica del Misogi dels sintoistes japonesos que consisteix en seure sota una cascada per a purificar l’ànima.

Aquest contacte amb l’aigua freda que alguns tenen quan es banyen al mar durant l’hivern, comporta aportacions interessants per la salut: activa la circulació, estimula el sistema limfàtic, estimula el metabolisme, augmenta la amplitud de la respiració, incrementa en el homes els nivells de testosterona (fertilitat), estimularia les nostres defenses,...

Amb tot, aquesta pràctica requereix de les seves precaucions. Seria contraproduent en cas de patologies cardiovasculars o en situacions de debilitat a causa d’un refredat o procés víric. També seria molt important ajustar la pràctica a les pròpies possibilitats i a l’experiència que s’ha anat adquirint amb el temps. És a dir, serà més fàcil banyar-se al gener si es tracta  d’una pràctica que es fa de forma regular que no si es tracta de la primera vegada i no es té experiència. Serà important fer una immersió gradual que permeti l’adaptació del nostre organisme i no trobar-nos en procés de digestió d’un àpat previ.

També pot ser de molta ajuda, haver practicat alguna activitat esportiva prèvia que ens permeti entrar a l’aigua quan el nostre organisme es troba en calor.  Una vegada a l’aigua, els nostres moviments ens ajudaran a afavorir l’adaptació, fins que passats uns instants el nostre cos començarà a generar calor per contrarestar el fred. En sortir, serà molt important aprofitar l’efecte de la calor generada per a vestir-se ràpid i evitar que el nostre cos es refredi, sobretot si no fa sol, fa vent o la temperatura ambient és massa  freda. Sobretot, és interessant acostar-se a aquesta pràctica amb prudència, cercant primeres experiències a la tardor o la primavera quan l’aigua no està tant freda.         

Bé, després de llegir aquest article, espero en els vostres passeigs per la platja pugueu valorar de forma diferent tots aquests personatges que hi habiten,  cercant la seva manera d’estar en aquest oasi de la jungla urbana.  I es que com diu Alessandro Baricco respecte al mar:

“Es lo único que hace, en el fondo: llamar. No se detiene nunca, te entra dentro, se te echa encima, es a ti a quien quiere. Puedes disimular, no te sirve de nada. Seguirá llamándote”.

Referències:

https://www.youtube.com/watch?v=TELcZ6jROMk&t=229s

ALESSANDRO BARICCO: Oceano Mar, 2006, Ed.Anagrama.

http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/8925815

http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17993252

BATUTS I UNA PROPOSTA DE "LA TELE"

Durant aquests dies tinc el plaer de desenvolupar un taller sobre “batuts verds” en els centres cívics de la Sedeta i a l’Elèctric.

 

Ha estat en aquest darrer (situat a al municipi de les Planes), que he tingut una experiència que voldria compartir. Vaig parlar amb el François, que coordina els tallers del centre i em va comentar que BTV estava interessada en  fer una notícia sobre el taller i incloure-la en el telenotícies que passen al barri de Sarrià.

Això no és tot, si no que em van fer una proposta que em va semblar molt interessant. Consistia en preparar un batut en el que s’aprofitessin aliments que es poguessin trobar a la serra de Collserola. La idea de la notícia era mostrar també les potencialitats del Parc de Collserola per oferir recursos naturals que podem aprofitar en el nostre dia a dia.

Partint d’aquestes premisses, vaig anar un parell de dies abans a fer treball de camp amb el meu fill Adrià. Com m’acostuma a passar sovint, no vaig arribar a trobar algunes de les plantes que anava a buscar i em vaig trobar d’altres, que tot i que no tenia planejades, vaig pensar que podrien funcionar.  Aquest és el cas de l’ortiga i el plantatge, dues plantes molt comuns a la nostra flora i que no s’acostumen a aprofitar. Us en faig cinc cèntims:

 

PLANTATGE:

-En castellà se la coneix com a “llantén”.

-Es tracta d’una planta que forma part de la nostra flora autòctona  i que ens ofereix moltes prestacions tant en el tractament de les vies respiratòries com del sistema digestiu.

-Les fulles es recullen a la primavera o estiu.

• Útil per descongestionar, per expectorar, per a suavitzar les mucoses, per desinflamar el tracte respiratori. Antibacteriana.
• Podem tractar: bronquitis, laringitis, laringitis, refredats, afonia, veu ronca, mal de gola,...
• També és útil en problemes digestius com ara: diarrea, inflamació dels intestins,  colitis (inflamació del colon).
  -No se’n coneixen contraindicacions , tot i que és possible que alguna persona hi pugui tenir al·lèrgia.
  -Com fem servir el plantatge?

• Infusió de fulla seca: infusió d’una cullerada de fulla seca (al 5%).  Problemàtiques digestives i respiratòries,.
• Xarop de planta fresca: Podem barrejar el suc, producte de liquar la planta fresca (o aixafem i filtrem el líquid)  i el barregem en fred amb mel, o concentrat de poma. Ho fem en fred per a que la planta conservi les propietats bactericides. Per infeccions respiratòries i per calmar les úlceres d’estómac.
• Altres usos: una fulla fresca i rentada es pot aplicar directament per a desinfectar i cicatritzar una ferida
• Com a aliment:  fer servir les fulles joves que no tenen un sabor tant amarg. Contenen vit C, vit A i calci. Pot ser una opció interessant en els batuts verds.
   
  LA ORTIGA:

• -És una planta molt diürètica per la quantitat de potassi que conté. Per la retenció de líquids.
  -Ajuda a clamar l’ansietat pel menjar i pot ser una ajuda en les dietes d’aprimament.
  -Ajuda a eliminar toxines i àcid úric, així com a rebaixar els nivells de sucre en cas de diabetis.
  -És galactògena: ajuda a la producció de llet a les mares durant la lactància.
  -És remineralitzant. Pot ser d’ajuda als esportistes que fan esforços importants a reposar les sals minerals perdudes durant l’exercici. És reconstituent.
  -Afavoreix el sistema digestiu i millora el trànsit intestinal.
  -Com fem servir la ortiga?

• Es pot prendre en infusió de planta seca.
• Es pot cuinar en forma de sopa o truita (sabor semblant a les bledes i espinacs).
• Ja sigui cuinada o seca, perd les seves propietats urticants.
• També es pot incloure en els batuts verds,  traient les tiges (massa llenyoses) i batent en una batedora a alta velocitat, que farà que s’eliminin durant el procés les vellositats urticants. Sobretot és important fer servir guants al collir la planta i també quan l'estiguem manipulant.
   
  Aquestes van ser doncs les plantes que es van deixar collir per el batut i van funcionar bastant bé, donant forma a un batut molt nutritiu, amb propietats interessants per la nostra salut i un sabor molt bo.
   
  Aquesta és la recepta del BATUT ELÈCTRIC:
   
  És un batut que aprofita algunes plantes silvestre força comuns a la nostra flora per aportar diverses propietats interessants per a la nostra salut.

• Un grapat de fulles de plantatge (vit C, vit A i calci).
• 1 grapat de fulles d’ortiga (diürètica, depurativa i remineralitzant).
• 4 figues (calci, vitamines del grup B).
• 1 poma (regula el trànsit intestinal, antioxidant).
• 1 c.p. de llavors de chia (omega 3, proteïnes i calci)
• 1 gota oli essencial de romaní  qt verbenona (mucolític, regenerador hepàtic).
• 1 got d’aigua.
• 2 gots de llet de civada (efecte pre-biòtic, hidrats de lenta absorció).
   
  Aquí us adjunto també el link a la notícia que va donar BTV:

http://www.btv.cat/btvnoticies/2016/07/06/taller-batuts-verds-centre-civic-electric/

Si proveu el batut, espero que us agradi.  

•                                                      

TALLERS D'ESTIU: OLORS I SABORS

Hola a tots/es,

Us anuncio un  estiu carregat de propostes que es però que us puguin interessar: 

-La primera proposta està pensada per refrescar la tardes d’estiu. Impartiré una taller sobre “Batuts verds i superaliments”.Podràs descobrir com fer aquests batuts nutritius, que t’aportaran dosis de salut, sabor i vitalitat. Aquesta taller l’impartiré a diversos llocs: 

Centre cívic la Sedeta (c/Sicília, 321, 93 4591228), el dimecres 6 i 13 de juliol, de 19 a 21:30.

Centre cívic Elèctric (Carretera Vallvidrera- Planes,  93 205 40 09) els dijous 7 i 14 de juliol, de 19 a 20:30.

Centre cívic Pere Quart (c/Comanadant Benítez, 6, 93 339 82 61), el 12 de juliol, de 18 a 19:00. 

-La segona proposta està pensada per aquells que vulgueu descobrir el món dels olis essencials. Al llarg de dues sessions tractarem sobre que són els olis essencials i de dues de les seves aplicacions : per tractar el dolor i per tractar l’estrès. Aquesta taller l’impartiré a:

Centre cívic Navas (Ptge Dr.  Torrent 1, 93 349 35 22)

Gestió de l’estrès amb olis essencials : el 30/06 de 18:30 a 20:30

Gestió del dolor amb olis essencials: el 20/07 de 17:00  a 19:00

Us hi espero. Per a mes informació em podeu escriure a xaviervilaplana@gmail.com

TALLER PER DEIXAR DE FUMAR: regala't salut i llibertat

Aquesta primavera fes-te un regal de salut i llibertat.


Tens una nova oportunitat per al canvi, per a nous reptes que et facin sentir millor amb la teva salut i la teva vida.

Si ets dels que penses que tu no et fumes les cigarretes si no que son les cigarretes que se’t fumen a tu....

Si ets dels heu sentit alguna vegada que la vostra força de voluntat no us ha servit per trencar les cadenes del tabac...

Si ets dels que desconfien de les teràpies miraculoses i cerques solucions basades en el teu treball...

Si et sents esclau de la teva addicció i vols sentir-te alliberat ...

 
Aquest taller és per a tu.

COM HO FAREM?

• En aquest taller anirem responent una sèrie de preguntes que us permetran assolir els recursos necessaris per abandonar l’addicció:  

• Per què fracassa sovint la nostra força de voluntat quan volem deixar de fumar? Si fracassa la nostra força de voluntat és perquè som dèbils? Com suportar l’estrès de no fumar o com suportar l’estrès sense fumar? Per que fracassa sovint la reducció en el consum? Per que els ex fumadors sovint envegen als fumadors i a l’inrevés? Quin és el millor moment per deixar de fumar? 

• També farem servir algunes tècniques, a partir de les teràpies naturals, que us acompanyaran durant la deshabituació (alimentació, fitoteràpia, auriculoteràpia, flors de Bach,...) i que us ajudaran a viure l’experiència de forma serena.
• A partir de totes aquestes experiències anirem construint un camí cap a la salut, en el que vosaltres us sentireu cada vegada més protagonistes, més capaços de prendre decisions en aquest àmbit i més capaços de sostenir-les.

Faré el taller en el següent espai :





A ON: centre d'osteopatia RAQUIS (c/Camèlies, 24, metro: Alfons X)
QUAN: comença el 6 d'abril, cada dimecres a les 18:30
DURACIÓ : 6 sessions d’hora i mitja durant 6 setmanes
PER MÉS INFORMACIÓ:  xaviervilaplana@gmail.com